Cursa DiR 10 Km

Avui he fet la cursa del DiR de 10 Km. Fer curses és algo que em costa pq sempre m'obligo al màxim de mi mateix, i sempre acabo patint. Però avui era una bona oportunitat per fer un bon temps, així que no ho podia dubtar.

Ahir vaig estar llegint alguns comentaris per twitter sobre la cursa. Uns deien que la marca no hauria de comptar, que es tot baixada. D'altres, que fins i tot fent la croqueta es pot fer una bona marca. També deien que l'any vinent l'haurien de fer a l'inrevés, i comparar temps... Per mi el principal inconvenient era no acabar al mateix lloc on es comença...

El cas es que allà estava jo a les 7.30 del mati (quina son...), a la Diagonal. Lo primer que m'ha vingut al cap són records de quan estudiava allà. Ja han passat alguns anys. La gent anava arribant, tots de blau. De tots els colors. Gent hipermotivada. Alguns super depilats. Altres amb compressors a les cames, com si vinguessin directament de fer la titan desert...Moltes noies potentorres...Jo estava dormit, sense ganes de correr, caminant amunt i avall mentre alguns motivats no paraven de correr i donar "saltitos".

Se man fet llargs els minuts previs a la cursa. Tenia ganes de començar i d'acabar. Pensava en els xurritos amb xocolata que ens haviem promés jo i un amic. Això si que motiva!!!

Però tot ha canviat quan ha començat la cursa. Sortia al primer calaix (de 37 a 45). La gent, com sempre, ha sortit a tota merda. Jo pensava, calma, calma, calma. M'avançaven per tots els costats, alguna empenteta inclosa..I tot i això, el primer Km l'he passat en 3,53. M'he espantat, pensant en que reventaria i he afluixat. El segon Km en 4,20. M'entretenia mirant la gent del voltant. Es curiós. Alguns anaven parlant, dient coses com "vamos muy bien"!! tiempazo!!! Pero d'altres anaven ja super ofegats. I només estavem al Km 2. Desprès suceeixen desgràcies...

Els Km van passant. La meva posició s'estabilitza. Ja no m'avança gent, però jo tampoc avanço massa. Començo a concentrar-me en la respiració. Intento recuperar a les baixades. Respirar profundament, estirar les cames, deixar caure els braços. Faig uns Km intermitjos a un ritme aproximat de 4.10. La cosa va bé. Sento que és un plaer còrrer per la Diagonal...

Arrivem a glòries. M'enrecordo de tota la gent del gimnàs. La de vegades que hem fet aquell tram de la Diagonal. M'anima pensar que conec lo que queda per acabar. Però llavors és quan començo a acusar la fatiga. Som allà pel Km 7 i les cames em comencen a pesar. Em dic a mi mateix moltes coses. No recordava que això pujes...encara queden 3Km...etc. Em recordo especialment de la sortida que vaig fer ahir amb la bici. Van ser uns 80 Km a canvis de ritme i desnivells constants. Em recordo de l'apretada que vaig fer quan em va passar un peloton del triatlo el prat. De la meva reacció d'orgull, avançant-los a tots a una pujada, per reventar desprès i veure sense capacitat de resposta com em tornaven a avançar tots novament (mirades incloses)...Sense cap dubte, m'està passant una mica de factura...

Però ja s'acaba! Arribo a l'alçada del CC Diagonal mar i trenquem a la dreta. Penso, buff Carles. Avui ni sprint ni osties. Acaba com puguis. M'avança algun campeon que havia estat reservant, però ja no tinc capacitat de resposta. Dec anar a unes 180 pulsacions i em noto cansat. Els darrers 2 Km els he fet a 4,20.

Un parell de girs mes i intueixo la línia de meta al fons. Veig el tram amb tanques i la gent als voltants. El speaker cridant. M'animo, com sempre. I de cop, veig un flipat que em comença a sprintar al meu costat. Faig un gest de ràbia i començo a sprintar. Avanço gent (que pensaran aquests...) I finalment, avanço tb al tio que m'havia reptat.

Creuo la línia de meta en 42.20. Un temps que feia anys que no aconseguia. Però estic molt cansat. M'apropo a les tanques i em recolço per recuperar-me. Això es lo millor. Fa 10 anys, segurament hagues tingut arcades. Ara recupero molt millor i ràpid.

Veig al meu amic, que ha arribat 40 segons abans que jo. Ens cridem i ens felicitem.

lo de desprès ja us ho podeu imaginar. Xurritos de xocolata i cafe. Una bona manera d'iniciar el diumenge!


Per acabar, un parell de coses mes:

- L'organitzacio ha estat esplèndida. No nomes per organitzar una cursa que talla tota la diagonal, sino tb pel sistema de tanques a la sortida i arribada, i pel guardaroba.
- Disculpeu les errades ortogràfiques. Això no és el word...

Bé! Donem per inagurat el blog!!!!

Animeu-vos!!!!

CARLES