Avui s'ha celebrat el segon triasme a les platjes del Prat. Ha estat una experiència fantàstica, en molt bona companyia i en un entorn molt agradable. Us faig tres cèntims del que ha estat per mi aquesta nova experiència:
Inicialment havia d'anar amb bici fins al Prat, però en el darrer moment, amb les presses i també amb una mica de vaguitis...he decidit anar amb cotxe. Així que bici al cotxe i a fer camí fins al Prat.
Arribo l'últim, desprès de perdre'm pels innumerables camins del Prat. Són les 9 del matí i ja estem tots llestos per començar. A tots ens crida l'atenció la mala mar que es veu, amb unes onades força fortes. Serà complicat...pensem...En total som 11 valents, més el Vicenç com a jutge i "alma mater" de la prova, les parelles del Victor i l'Albert i el fill d'aquest.
Ens possem els neoprenos, ens fem la foto de rigor i PAM!!, ja estem tots a l'aigua. Jo surto al darrera de tot, conscient de les meves "limitacions", decidit a fer-ho amb calma. Però ja des dels primers metres me'n adono de que completar la part de l'aigua serà realment molt complicat. Les onades són molt més fortes quan hi ets a dins de l'aigua que veient-les des de fora. T'empenyen amb ràbia cap fora i t'enfonsen. A més a més, l'aigua està extremadament túrbia. És tot sorra, no es veu res!!!!
Miro el rellotge. Porto uns 170 metres. Estic prop del Romà i el Xavi. Hi ha alguns que han avançat força i que estan molt més endavant. Però es llavors quan decidim girar cua. Es perillòs nadar en aquestes condicions. Sento al Romà cridar. A mi ja m'està bé, així que començo a nadar en direcció a la sorra a poc a poc.
I tan a poc a poc vaig que quan surto de l'aigua tothom m'ha avançat. Surto de l'aigua a l'alçada del Miquel i al trote anem apropant-nos fins on tenim les bicicletes. És una transició lenta, però on per primera vegada aconsegueixo treure'm el neopreno sense tenir que seure al terra (gràcies als consells del Xavi!!). Veig al Romà que surt ràpidament amb la seva specialized. I darrera van el Jordi Flotats, l'Albert i el Miquel.
Començo la bici amb força. Tinc a uns 100 metres a davant a l'Albert, i a uns 120-130 al Miquel. Empento amb ganes la meva nova `"màquina de plaer". Miro la velocitat i em sorprenc. Estic anant a més de 40 Km hora. Enganxo ràpidament a l'Albert i al Miquel. Penso, Carles, tira tira, que encara tens al Romà i al Jordi per davant. Però llavors girem, fem un canvi de sentit i de cop em quedo totalment parat....
Ara entenc pq anava tan ràpid...vent a favor molt exagerat. Dubto uns metres sobre qué fer. Afluixo i s'enganxen el Miquel i l'Albert. Penso, si poguessim anar fent relleus, enganxariem al Romà i al Jordi fàcilment. El vent de cara és molt fort i ens anirà bé anar amagadets de tant en tant...
Estic rodant a uns 27 km/hora, vaig a la meva. De cop em giro i veig que el Miquel i l'Albert han cedit uns metres. El vent és realment fastigós. Però penso...mmmm, mira, dos rivals menys per a la part de correr...I ja em va be que l'albert es quedi una miqueta, que sinó corrent és molt perillós!!
Així que em concentro en mirar d'agafar al Romà i al Jordi. Els tinc a uns 200 metres davant, però em costa molt retallar les distàncies. Vaig calculant el temps que em treuen, 20, 15, 11, 8 segons....fins que arribem a una recta amb 3 rotondes on apreto i aconsegueixo aproparme molt.
Avanço al Romà encegat pensant en enganxar al Jordi. Ara en fred penso, joer Carles, podries haver anat amb ell, però en aquell moment anava encés i ni ho vaig pensar. I per fi enganxo al Jordi. Vaig esbufegant molt, realment m'ha costat bastant enganxar-lo. Portem ja uns 15 km de bici!!!
Pràcticament no li dono relleus. No puc, m'he esforçat molt per enganxar. A més a més penso, "corrent segurament anirà més ràpid que jo, així que almenys espero que es cansi tirant mentre jo m'amago a darrera"...
Per fi arribem a la part final. Els darrers 5 Km corrent. Jordi i jo sortim junts. El Romà va uns 45 segons enrere. Res més començar ja veig que el ritme del Jordi no el puc seguir. Miro el meu crono. Vaig a 4,15. Així que fent càlculs penso que ell deu anar a 4 pelats. Em plantejo si serà capaç d'aguantar el ritme, no el conec gaire corrent, però el que està clar es que jo no podrè anar més ràpid.
El circuit de còrrer es una passada. Ens endinsem en un terreny dominat per la vegetació dunar del Delta, on es barrejen els trams de terra, asfalt i també el d'una passera de fusta super xula. Ens anem creuant tots i ens anem donant forces i ànims.
Arribem a la meitat del circuit de run (2,5 km). El Jordi s'ha confós i ha fet uns metres de més, però ràpidament se'n adona i gira. Jo giro amb ell. Torno a estar enganxat. Torno a notar que el seu ritme és superior. Ens creuem amb l'Albert, que està enganxant al Romà. M'ha retallat temps. Estic segur. Conec el seu ritme de crucero (a 4), i penso uf...encara m'enganxarà!!! Jo continuo anant a 4:15.
Al fons veiem ja al Vicenç. Ja s'acaba! Vaig molt ofegat, no tinc capacitat per reduir la distància al Jordi. Calculo que em porta uns 30 segons, i això suposaria que per enganxar-lo hauria de fer un últim tram a 3.45. Impossible.
Arribo a meta (Vicenç) en 1 hora 10, amb l'ultim tram de correr a 4.15 de promig. Em recupero molt ràpid (estic molt content amb això), i vaig a esperar a que la resta de companys acabin. A poc a poc van arribant. Jordi, Miquel, Albert, Romà, Víctor, Xavi, Joan...
Cadascun té la seva anècdota. Uns han fet més metres corrent, altres menys, alguns han fet menys tram de bici...Però què més dona? Ha estat una experiència molt maca. Tots estem super contents! Un gran entreno pensant en Mataró, Vila, Banyoles...BALAGUER!!
Ja tots ens anem a l'únic xiringuito oberta fer un café. Si, un café. Res de birres. Fa una rasca del carajo. Molt vent. Bueno, i no tots fem només café! El Xavi se pren un orujito com un senyor!!
Per acabar, només em queda agrairos a tots que haguem pogut gaudir d'una jornada d'esport tan agradable. Moltes gràcies!!
Carles
No hay comentarios:
Publicar un comentario